El Zen es basa essencialment en la pràctica de la meditació anomenada «zazen»

Zen significa meditació, gran concentració. El terme zen prové de la paraula indiana dhyana i la paraula xinesa tch’an, que també significa meditació.

La pràctica del Zen és un camí de vigilància i autoconeixement que es practica en la postura asseguda i en totes les accions de la vida quotidiana. Es va originar per la recerca d’un home Shakyamuni, que va viure a la Índia cinc segles abans de Crist i que es va convertir en el Buda, que vol dir “despert”.

Buda es va adonar, que fins i tot tenint el que volem no ens satisfà prou, perquè la nostra felicitat no depèn del que tenim, sinó de qui som. Buscant en si mateix les causes del sofriment humà, es va adonar del despertar, assegut en la postura de zazen.

Aquesta experiència que podem fer per nosaltres mateixos és l’origen d’un dels grans corrents espirituals de la humanitat: el Budisme.

Dit això, la pràctica del Zen no imposa dogma ni creença. És oberta a la dimensió universal de la nostra existència. La seva experiència ajuda a trobar un significat més profund de la vida.

Zazen es practica assegut amb les cames creuades, si hi ha dificultat per fer-ho també es pot utilitzar banqueta de meditació o cadira. L’esquena recta. Centrats en la respiració. L’atenció es dirigeix cap a un mateix. Deixem passar els pensaments, les emocions i les sensacions sense alimentar res ni rebutjar res. Aquesta actitud de deixar anar fa que sigui possible trobar la pau de la ment i la llibertat.

Zazen estimula la intuïció i la creativitat. També desenvolupa la nostra capacitat d’empatia i benvolença cap a tots els éssers, i ens harmonitza amb la nostra veritable naturalesa.